Samuel Pepys (23 de febrer de 1633 - 26 de maig de 1703) va ser un diarista, membre i president de la Royal Society, membre del Parlament anglès, i administrador de la Marina d'Anglaterra. Era un personatge de nivell cultural molt alt posseïdor d'una biblioteca de més de 3.000 volums que va passar íntegrament a la posteritat.[1] Va exercir com a administrador de la Marina d'Anglaterra i membre del Parlament i és més famós pel diari que va mantenir durant una dècada quan encara era jove. Pepys no tenia experiència marítima, però va arribar a ser el secretari en cap de l'Almirallat sota el rei Carles II i Jaume II gràcies al patrocini, la diligència i el seu talent per a l'administració. La seva influència i reformes a l'Almirallat van ser importants en la primera professionalització de la Royal Navy.[2]
L'obra de Samuel Pepys és una font historiogràfica important gràcies a haver confeccionat un detallat diari privat, molt sincer, escrit amb un sistema de taquigrafia que abasta el període 1660–1669 i que no va poder ser desxifrat fins al 1825.[3] El diari a més de la vida privada documenta les activitats científiques polítiques i econòmiques d'Anglaterra. El detallat diari privat que Pepys va mantenir des de 1660 fins a 1669 es va publicar per primera vegada al segle XIX i és una de les fonts primàries més importants del període de la Restauració anglesa. Proporciona una combinació de revelacions personals i relats de testimonis oculars de grans esdeveniments, com la Gran Pesta de Londres, la Segona Guerra Holandesa i el Gran Incendi de Londres.